Después de la tormenta llueve con calma. La temporada de lluvias acecha y con ella aparecen los primeros síntomas del invierno.Sin darnos cuenta hemos caído en la trampa: somos presos en el fondo de este gran cráter, del que no podemos salir.
Se trata de un alto en el camino: recargar las pilas y proseguir la aventura.
feia dies que no entraba al vostre blog. esta molt be!!!!!.heu visitat tots els llocs que a mi hem sonen de tardes desganades al pupitre de clase.nomes pensant en el pa amb xocolata.
ResponderEliminarMenudo viaje muchachos, maldita sea!Les fotos son impresionants!!!M'alegro molt per vosaltres!!!!
oscar no et preocupis per la trampa de l'hivern. si estas nervios mira al teu cosi, que segur que esta tranquil, es el que jo feia a classe quan el senyor lluis emili bou ( porofessor) parlava de machupichu i de l'examen de geografia. No falla.
Un hurra per les croniques que feu!
no fare cap comentari per aquesta ultima fotografia de la intimitat dels mochileros. seria massa fàcil,i haig de respectar el nivell de les croniques. simplement intenteu no tocar-vos les mochiles mutuament.
una abraçada desde la, ja llunyana per vosaltres, Barcelona.
Pel que pugui pasar aqui no us precupeu, el Barça segueix guanyant, l'Espanyol segueix perdent, i aqui si que la gent fica la mà dins de les mochiles d'altres. Visca Catalunya.
A cuidarse!!!
Hola! ja tocava fer un alt al camí i badar una mica... i si plou de fons millor...
ResponderEliminarEs veu immensa la ciutat de La Paz. M'han agradat les reflexions sobre el significat de la paraula Paz.
Creiem que per aquí s'anava cap a l'estiu, ja ens ho aclarireu però creiem que anava al revés.
Bé esperem que el temps millori, si d'això es tracta.
Una abraçada.
Felix-Nandi-Xavier
Hola Òscar!
ResponderEliminarAquí Xavi C; estant per Bolívia com esteu, no estaria de menys una aturada a Tigüipa, perquè tot, absolutament tot, està connectat. Aprecio un bigoti consolidat en aquesta última fotografia que sembla més avait un fotograma, en la qual tu mires el buit davant l'aparició de Déu Juli, amb corona de llum inclosa... Més que veure't bé, et llegeixo molt bé, a tu i al Juli, és clar. Jo persisteixo en el meu "job search", uns dies amb més ànim, uns dies amb menys, Espanya s'està quedant ancorada en la crisi, mentre Europa surt a navegar... Faré fotos al sopar d'E i te les passo, de moment, som 16, no està malament, arribar als 20 seria un gran èxit, no obstant, la teva absència i la de l'Edu Salsas es notaran, sou dos "hits".
Us faig una abraçada molt forta nois,
Xavi C
Hola guapos!!¿QUé tal andaís?Ya sé que es la primera vez que escribo, pero eso no quiere decir que no haya sido fiel seguidora, silenciosa, pero día a día expectante.
ResponderEliminarEspero que hayaís recargado las pilas y sigaís haciéndonos disfrutar de este viaje que en cierto modo, estaís haciéndo que lo vivamos muy de cerca, sitiéndolo casi nuestro.
Un beso muy fuerte!!
Que wena esta entrada.
ResponderEliminarQue arte, que arte!
AHORA...A COCINAR!
;)